Matrimoni a la sueca

El temps a la sala d’espera de quiròfans el vam compartir amb una dona argentina d’uns cinquanta anys. Operaven al seu marit en busca de diagnòstic. Com que era un pacient que havia tingut càncer feia quatre anys, no es feia massa il·lusions amb que les molèsties que estava patint recentment no tinguéssin res a veure. Els pitjors pronòstics es van confirmar i li van trobar un tumor. La bona notícia és que li van poder treure i s’està recuperant adequadament.

Mentre allà estàvem em va explicar que el seu marit era molt més gran que ella i que ell tenia dos fills que vivien a Suècia. El cognom del marit em va semblar suec des del primer moment que el vaig sentir i aquesta dada va acabar de confirmar la meva impressió. Em deia que es portava únicament uns 8 anys amb els fills del marit i que semblava que aquests, un cop havien vist que el seu pare s’havia unit a una dona més jove, se n’havien despreocupat una mica pensant que ara ja se’n cuidaria ella. I que es sentia sola amb tot el tema de la malaltia del seu marit.

Que havien estat quatre anys molt durs des que li havien diagnosticat el primer càncer. Que no només havien hagut de lluitar contra la malaltia, sino que entre mig s’havien mort els seus pares – de la dona – i s’havien passat el temps fent viatges cap a Argentina degut a la malatia i posterior decés dels seus progenitors. Que estava esgotada física i psíquicament i que creia que el seu marit necessitava ara al seu costat algú amb més força, que li injectés més vitalitat.

Pel que sembla, finalment ha aconseguit que els fills s’adonin de la gravetat del tema i aquesta setmana un d’ells viatjava des de Suècia per acompanyar al seu pare durant uns dies. El més curiós de tot és que fins a aquest moment, la única persona que ha semblat interessar-se per la salut de l’home, amb qui ha estat en contacte permanent en tot moment i per a qui va ser la primera trucada un cop va saber el resultat de l’operació és l’ex-dona.

L’ex-dona té la seva pròpia nova família i la dona actual estava molt agraïda d’haver tingut almenys algú amb qui poder compartir notícies i patiment. A mi em va semblar preciós que, malgrat el trencament del matrimoni, aquesta persona continui interessant-se i preocupant-se pel seu ex-marit, una persona amb qui va tenir dos fills. Una lliçó d’humanisme davant tants resentiments, ràbies, odis… que semblen més habituals.

Quan li comentava al JM, tots dos vam coincidir: “suecs havien de ser”. I vam recordar la fantàstica “Secretos de un matrimonio” i la seva seqüela “Saraband” d’Ingmar Bergman, on podria emmarcar-se aquesta història.

[@more@]