Em desperto amb la notícia de l’atemptat suïcida contra turistes ahir al Iemen. És un d’aquells destins que les Autoritats desaconsellen per la seva perillositat. I potser per aquest motiu, algú titllarà aquests turistes de, com a mínim, temeraris. Però quan algú reserva unes vacances a un lloc exòtic i poc conegut, no pensa mai que les coses s’hagin de tòrcer fins a aquests límits. Pots llegir l’amenaça sobre el paper, però quantes vegades la gent troba inesperadament la mort a pocs quilòmetres de casa seva i quantes a l’altra banda del món?
Jo sóc poruga de mena i és bastant improbable que mai se m’acudeixi de visitar un país com el Iemen. Després de llegir “Noticia de un secuestro” del fabulós Gabo, tampoc no crec que posés els peus a Colòmbia… Però l’amenaça està en realitat a tot arreu. Què em dieu de la noia que està greument ferida a causa d’ un llamp quan la va sorprendre una tempesta a la platja? La meva mare que té una fòbia irracional a les tempestes, utilitza aquestes notícies per a justificar que cada cop que sent que comença a tronar es fiqui dins de llit en una habitació tancada. La confirmació definitiva a les seves pors, però, la va trobar ja fa uns anys quan una amiga meva, als dos minuts de conèixer-la, li va explicar que el seu avi havia mort a causa d’un llamp.
Ara tinc nens petits i pensava que seria una histèrica de la seva seguretat. La realitat és que m’he descobert molt més tranquil·la del que m’hagués imaginat. I només cal parlar amb altres mares per adonar-me de que es pot ser molt patidor. Les pors principals ténen a veure amb el mar i les piscines. Mentre els meus bessonets ja s’aguanten sols a l’aigua amb l’ajuda de maneguets, companys seus de piscina només veuran aquest estiu l’aigua des dels braços d’algun dels seus progenitors. D’altres ni tan sols no aniran l’any que ve a piscina perquè els pares ja estaran exclosos i es malfien de que els seus fills puguin estar ben atesos.
O ara que els meus fills estan encantats amb totes les motos que troben pel carrer, que les han de saludar sí o sí, ja tinc a qui pateix perquè de grans potser els hi agradarà ser motoristes. Potser sí. I per desgràcia jo ja tinc l’experiència d’haver perdut a algú que estimava molt en un accident d’aquests, però si han de ser motoristes… doncs ho seran. I a mi només em quedarà desitjar amb força que no els hi passi res. I així amb tot. Que no els caigui cap test al cap un dia de vent al carrer, que no els atropellin mentre passejen per la plaça Catalunya…
Em sap molt de greu això dels turistes al Iemen…
[@more@]
Egotista 