Coses…

És per la nit i estic connectada a internet. Fa tant de temps que no succeïa això que quasi no sabia ni què fer ni per on començar. No tenia clar si escriure un post – després de tant de temps sense fer-ho em feia fins i tot una mica de vergonya "què dir?"-, però després de visitar el blog de la HannaB, m'han vingut les ganes.
Però què puc dir i per a qui?

A la tele fan "No em ratllis!", un programa que no ens acaba d'agradar però que un cop enganxem, no som capaços de deixar de veure. La pregunta és: aquest programa és per a nens o per a grans? Si és per a nens, per què el fan a aquesta hora? Si és per a grans, per què conviden els nens al plató?
Sento als nens opinar sobre diferents temes i em veig a mi mateixa d'aquí poc amb tres vailets xerraires. Me'ls imagino a tots tres assaguts al seient del darrera del cotxe fent el seu "tres en línia" parlotejant i no sé si riurem molt o bé pararem bojos.

Llegir dos blogs m'ha fet sentir nostàlgia del temps que ja no tinc. No és que no em trobi al final del dia amb una bona estona per a mi, però el cert és que la desaprofito. Intento deixar la casa recollida, posar alguna que altra rentadora i passejar al gos. La resta del temps és per mirar algun episodi de Lost o de Battlestar Galactica i si no tenim cap, em dedico a perdre el temps… o descansar, podríem dir. Escriure aquí encara que fóssin dues línies cada dos dies em faria sentir molt millor, per què no fer l'esforç de trobar aquests cinc minuts?
En fi, coses bones del dia d'avui: ha nascut la Valeria. Una nena que imagino deu ser rosseta en contrast amb el morenàs que és el seu germanet Bruno. M'he alegrat molt i m'ha sabut greu no saber quan la coneixeré, doncs la seva família viu a Madrid i ella farà lo propi. La seva mami no em llegirà mai aquí però l'estimo molt i estic molt feliç per ella.

També he parlat amb la meva amiga C., a punt a punt de ser mare. M'he il·lusionat molt imaginant amb ella com se li presentarà el part. Tinc unes ganes tremendes de conèixer al petit   "    ".  Aiximateix, hem mantigut una petita discusió a propòsit de parts en el fòrum e-mailístic que tinc obert amb les meves amigues de la Facultat.

El senyor Ribó, el Síndic, m'ha escrit en referència a una reclamació que he fet a propòsit de la supressió dels punts que s'atorgaven a les famílies nombroses per a la inscripció als centres educatius. Em diu que "está en ello". Està bé que es prenguin la molèstia de respondre. En dues ocasions he fet un parell de suggeriments a través de la web de l'Ajuntament de Barcelona i encara espero que em diguin alguna cosa.

També m'han trucat per a fer-me una enquesta sobre el transport públic de la ciutat: ais, si en tindria jo coses de dir a propòsit. Malauradament aquestes enquestes són massa tancades i els seus responsables només n'esperen uns resultants quantitatius i no qualitatius.

En resum, sóc mama un 90% del meu temps, bé d'acció, bé de pensament. Suposo que és una etapa. Com quan va arribar l'any 2000 i semblava que cada mes teníem un o dos casaments. Per mirar de recuperar el meu espai com a persona individual, estic intentant reduir l'espai físic que ocupo. Sí, estic a règim.

[@more@]