No faré un post massa llarg. Ni tan sols no em ve massa de gust escriure’l. Però penso que si no aprofito petites estonetes com la present, ja puc donar el meu bloc per perdut i encara em resisteixo.
Estic de vacances. A casa dels pares. És el lloc on puc descansar més. Tinc una panxa enormeeee que no deixa de moure’s. Tinc un nen que ja gateja i que llueix orgullós la seva primera dent. Tinc un altre nen que està en ple procés de sortir-li la primera dent i no s’ho passa massa bé, però xerra moltíssim. Sobretot quan es desperta pels matins.
Resum de les anteriors dues setmanes de vacances: la primera bé, malgrat que el temps no ens va acompanyar. Almenys vaig notar que descansava. La segona, un desastre. Massa dies amb massa família política que, per acabar-ho d’adobar, no es van apiadar massa del meu estat actual i no vaig descansar gaire. La única manera de descansar semblava marxar deixant enrere els nens, però ostres! amb aquesta panxa l’únic que em ve de gust és trobar un lloc on jeure i llegir.
Llegir. Liquidats els dos primers diaris de l’Adrian Mole. Estic a la recerca dels volums següents. Mentre no els trobo, llegeixo “La dona justa” del Sándor Marái. M’està agradant molt. La primera part em va semblar tan forta en quant a sentiments (representa que està narrada per una dona) que em va fer plorar i tot. Estic amb la segona part, on qui ens parla ara és un home. És interessant, però la seva interpretació dels sentiments en base a una lluita de classes em manté més allunyada.
Deures fets.
[@more@]
Egotista 
descansa wapi, que macos deuen estar els nens!!!
així t’ha agradat l’adrian? se li agafa molt carinyo, pensa que quan vaig acabar el darrer, que pel que sembla serà el darrer de veritat, em van caure dos llagrimons ben grossos, aissss!
petonets
M'agradaM'agrada