El febrer passat vam decidir-nos a atacar Dinamarca. Va ser una lluita penosa, complicada i cara, de la qual vam sortir victoriosos. Ara Dinamarca és una cuina molt més espaiosa i maca i, des de llavors, gràcies a que el nou frigorífic és No frost fa menys honor al seu nom (ja sabeu, "Algo huele […]
Mes: Agost de 2005
Les meves dues panxes
Els meus bessonets segueixen endavant, ahir els hi vaig sentir el cor. Afortunadament, em trobo molt millor del que em trobava al principi i estic fent – a la fi – vida normal. Continuo vomitant però això ja és quelcom puntual i no constant. En realitat no sé si em trobo millor perquè he superat […]
Dachau i els altres camps
Com a conseqüència de la visita a Dachau, estic rellegint “Sense destí” de l’Imre Kértesz – un llibre que recomano moltíssim a tothom. Al llibre es relaten les peripècies d’un adolescent als camps de Buchenwald i Auschwitz. Malgrat que els fets són narrats amb distància i fredor, és impossible quedar impassible davant la seva lectura. […]
Els serrells del viatge
El que més m’agrada dels viatges són les ànsies que em produeixen per conèixer més sobre el que he visitat. Aquest cop m’ha passat amb el rei Ludwig II de Baviera. Allà ja em vaig comprar un llibret i anit vaig estar buscant els passatges que sobre ell tracten al llibre que va escriure sobre […]
Petit break barceloní
Vam tornar ahir, però apenes estem a Barcelona el temps just de fer unes quatre o cinc rentadorades i tornem a marxar. Aquest cop cap a la Costa Brava, a Platja d’Aro – un canvi considerable envers els verds (i negres) boscos alemanys. El viatge ha anat molt bé i no hem tingut cap contratemps, […]
De viatge
Estem a un internet café de Munich. És a dir, per fi hem trobat un lloc des d’on connectar-nos. Els dies a la Selva Negra han estat bonics. Hem visitat Tübingen, Heidelberg, Baden-Baden i Friburg. La primera ciutat té un centre mitjeval amb casetes amb entramat de fusta molt bufó. A la segona ens vam […]
Pre-vacances
Encara em queden uns dies abans no em pugui considerar de vacances, però l’ambient ja és tot un altre. Aparcar ja no és el malson habitual. I això és especialment d’agraïr, tenint en compte que TMB ha decidit boicotejar-me l’arribada a l’oficina per varies bandes: al tall de les línies 1 i 5 a la […]
Egotista 