No. Sóc una piltrafilla. Em passo el dia marejada, vomitant pels racons. Sarna amb gust no pica, diuen. Potser no. Però preferiria trobar-me millor, francament. I és que fóra de les hores que dedico a la feina que faig per al meu pare (que compagino amb visites vàries al lavabo), la resta del dia només serveixo per estar ajeguda: dormint o veient la tele. Com que m’estic llegint un llibre que no m’acaba de motivar, no l’agafo, i tinc tots els còmics del Quino (i tinc bastants!) mirats i remirats.
Així que un cop em desperto de la meva fabulosa migdiada (ja faig horari intensiu, ole,ole!), em trasllado amb tota la tropa (gata, gat i gos) del llit al sofà i poso la caixa tonta. Com que tinc contractat cable (en sèrio, la millor solució per a que deixin d’emprenyar-te els d’Auna és donar-se d’alta a tots els seus serveis), em puc estalviar tots els A tu lado i La buena onda de la tarde (em fa gràcia el nom d’aquest programa, je!) i la revolada aixecada pel "fantàstic" reportatge "La pasión de Lola" . Suposo que ara ja puc dir que el meu adorat Xis ha tingut quelcom a veure en ell (no et preocupis, carinyo, si mai poso una foto teva, li afegiré una banda negra als ulls 😛).
Així que la primera parada és al Canal d’Historia i al Canal Odisea, però no sé què passa, que per les tardes mai no fan res que m’interessi. Súperestrany tenint en compte com sóc jo d’intel·lectual!!! (ehem!), així que em trago repossicions dels Serrano per un tub (i això que no els suportooo. De fet, em fa tanta vergonya veure’ls, quedar atrapada al seu parany, que em passo bona part de l’episodi fent zapping – així que en realitat no acabo veient res. Bueno, si, avui he vist una recepta que sembla asequible fins i tot per mi al Canal Cocina: haig d’anar buscant possibles víctimes), em passo a Las chicas Gilmore (una sèrie tontorrona però simpàtica) i arribo al punt culminant de la jornada: Sexo en Nueva York.
La culpa la té la meva amiga Carin. Va ser ella qui em va introduïr en aquest submón. És horrible, aquestes noies solteres que lliguen tot el dia amb tios que estan macrobons i, en canvi, l’únic que volen és trobar un marit. No s’entén.
Però allà estic jo, enganxadíssima, rient-me amb les seves peripècies i desitjant tenir no només els seus cossos sino sobretot els seus comptes corrents. En quant als tios amb que lliguen… bueno, em conformo amb el meu JM. Potser sí que al final només volem trobar el nostre mig taronjo.(jo he escrit això?)
[@more@]
Egotista 
Si, ho he llegit…. i tranquila Casazza no m’ho he pres malament…. un ha de ser realista! Fins i tot jo m’aniria amb qualsevol dels tious dels que parla. I si m’apures amb cualsevol de les noies que apareixen a la serie!
M'agradaM'agrada
Bones!
Encara no havia tingut temps de visitar la teva nova casa, Ego. Està molt bé.
No és cap pecat veure els tios buenorros que surten a les sèries de la TV i pensar que estan per menjar-se’ls.. Personalment,com que estan fora del meu abast, no em preocupa.
És com admirar una joia a l’aparador de Tifanny’s, sabem que mai la podrem tenir, però que la bisuteria tampoc està gens malament…
M'agradaM'agrada
Creo que cada cual ha de hacer lo que le pide el cuerpo en cada momento (dentro de unos márgenes). Sino tienes ganas de leerte a Chomsky, pues no lo hagas, no eres menos que nadie como de la misma manera tampoco serías más que nadie si te chuparas El Séptimo sello en versión original sin subtitulos.
Joer, que bastante estresados vamos ya como para estresarse uno solo porque en vez de leerse la Crítica de la razón pura te lees lo último de Mafalda.
M'agradaM'agrada